Una parròquia diferent

¿Què és una parròquia?

Parròquia en el seu sentit més propi és una comunitat formada per seguidors de Jesús, que són com “pedres vives” d’un edifici espiritual, l’Església.

La comunitat parroquial es reuneix per a la pregària i la celebració dels actes comunitaris, entre els quals destaquen els sagraments, i sobretot la missa de cada diumenge i de les festes més significatives del calendari cristià.

La parròquia té encomanat també el servei de l’anunci de la Paraula de Déu, d’acord amb l’encàrrec de Jesús als seus apòstols i deixebles. Aquest servei pren formes apropiades als variats moments i edats: predicació, catequesi i altres mitjans formació.

És també tasca d’una parròquia l’atenció als malalts i persones impedides, l’atenció als qui demanen consell, ajuda material o acolliment….

La parròquia fa propera l’Església de Jesucrist a les famílies i individus d’una població. Ho fa assenyaladament en moments significatius de la vida, com són el naixement i el creixement, el casament, la malaltia, la mort.

A l’empara de la parròquia, a més de l’activitat religiosa, sovint han sorgit i crescut altres iniciatives, sobretot en èpoques en què l’administració i les institucions ciutadanes no tenien la capacitat d’iniciativa que tenen actualment. En són exemple: activitats culturals i de lleure, assistencials, el suport a activitats esportives, educatives, acadèmiques. Entorn de les sales parroquials es fomentaren el teatre, la música, el cine; també les escoles parroquials, esplais i colònies; fins i tot hospitals.

La parròquia té personalitat jurídica, amb capacitat per adquirir, vendre, permutar, rebre donacions…, comptant sempre amb el preceptiu consentiment del bisbe.

La Parròquia de Constantí

La Parròquia de Constantí presenta unes característiques significatives: la seva antiguitat, la prestància dels seus edificis, alguns fets singulars que fan part de la seva història, la seva influència en la vida de la població, la personalitat d’alguns rectors que l’han servida…

Tot plegat té a veure amb el fet que Constantí ha estat un poble vinculat a l’arquebisbe de Tarragona, a partir de la repoblació del Camp de Tarragona (segle XII). L’escassa distància que el separa de Tarragona, ciutat episcopal ja a l’època romana i, a més, seu primada (primus inter pares; segle IV) i metropolitana (segle V), convertí Constantí en baluard proper, segur i reservat on els arquebisbes preparaven l’entrada a la capital en la seva presa de possessió de l’arxidiòcesi, hi passaven llargues temporades l’any, hi cercaven refugi en èpoques convulses… Així s’esdevingué durant més de quatre segles. Aquesta presència de l’arquebisbe, “senyor i baró de Constantí”, explica l’existència a Constantí d’un gran castell, iniciat per l’arquebisbe Espàrec de Barca (1218), i d’una església romànica -pròxima al castell- bastida durant el mateix pontificat, que al cap de 400 anys fou encara notablement ampliada.