Sant Sebastià, màrtir, copatró de la Parròquia
Sebastià, fill de família militar i noble, era oriünd de Narbona. Militar de professió, no participava en els cultes pagans. Denunciat a l’emperador Maximí per practicar el cristianisme, aquest l’obligà a escollir entre ser el seu soldat o seguir Jesucrist. Sebastià escollí la milícia de Crist. Maximí, enfurit, el condemnà a morir assagetat: els soldats de l’emperador el van portar a l’estadi, el van despullar, el van lligar a un pal i van llançar contra ell una pluja de fletxes, donant-lo per mort. Els seus amics, en veure’l encara amb vida, en tingueren cura. Recuperat al cap de temps de les ferides, es va presentar amb valentia davant l’Emperador, desconcertat perquè el donava per mort, el sant li va retreure amb energia la seva conducta per perseguir els cristians. Maximí el féu assotar fins a morir. Els cristians el van recollir i el van enterrar a la Via Àpia, a la catacumba que porta el seu nom.
El culte a sant Sebastià és molt antic; és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió.
La seva festa se celebra el dia 20 de gener.
La seva imatge és a l’esquerra de la de sant Feliu, al cos central del retaule major de l’església parroquial. Abans de 1936 hi tenia dedicat un altar amb un sumptuós retaule barroc, provinent de l’església antiga. La capelleta votiva del sant és al carrer de la Peixateria.
Imatge de sant Sebastià, màrtir, al retaule major de l’església de Constantí
