L’origen de la nostra ermita se situa entre l’any de la canonització de sant Ramon de Penyafort (1601), que n’és el titular, i l’any de la mort del frare dominic Pere Bosch (1608), natural de Constantí i promotor de l’ermita. Aquesta canonització del qui fou tercer superior general de l’orde de sant Domènec de Guzmán (orde de predicadors o dominics o dominicans) degué estimular el frare constantinenc a dedicar una capella a sant Ramon, en el seu poble natal. El mas proper a l’ermita, fins aleshores conegut amb el nom de «mas dels tarongers», ben aviat començà a dir-se’n «mas de sant Ramon».
