L’origen de la nostra ermita se situa entre l’any de la canonització de sant Ramon de Penyafort (1601), que n’és el titular, i l’any de la mort del frare dominic fra Pere Bosch (1608), natural de Constantí i promotor de l’ermita. Aquesta canonització del qui fou tercer superior general de l’orde de sant Domènec de Guzmán (orde de predicadors o dominics o dominicans) degué estimular el frare dominic constantinenc a dedicar-li una capella al seu poble natal.
El mas proper a l’ermita, fins aleshores conegut amb el nom de «mas dels tarongers», ben aviat començà a dir-se’n «mas de sant Ramon».
La Parròquia de Masllorenç, a l’extrem oest del Penedès, comarca a la qual pertany el castell de Penyafort (dins l’actual municipi de Santa Margarida i els Monjos), erigida en data propera a la canonització de sant Ramon, té aquest sant com a titular. També és titular de l’església romànica del Pla de Santa Maria, des que la titular d’aquesta antiga església ―Assumpció― es traslladà a l’actual església parroquial, al centre de la població. A partir d’aquell moment sant Ramon de Penyafort, titular d’una petita ermita en el terme del Pla (encara avui conservada), esdevingué titular de l’esmentada església romànica. I, encara, el sant penedesenc té dedicada una petita ermita erigida damunt l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig.
Sona i parla
L’ermita té una campana, que duu la següent inscripció: IHS ∗ MARIA ∗ SAN RAMON ∗ ANO ∗ 1659. Completa la inscripció el signe de la creu feta amb punts estrellats.
Desconeixem si la col·locació d’aquesta campana estigué acompanyada d’alguna altra millora o actuació, o bé si estigué vinculada a alguna data significativa.
L’ermita actual: arquitectura i equipament
«1790» és la data que figura esculpida en una lluneta damunt la llinda de la portalada de l’ermita actual. Per un escrit d’un segle posterior (1890), deduïm que aquella edificació responia a la voluntat dels propietaris dels masos dels encontorns de facilitar la celebració de la missa del diumenge per a totes aquelles famílies que en època de les collites del camp vivien o treballaven en aquest disseminat.
Està situada enfront del caseriu conegut amb el nom Masos de Sant Ramon, format per 3 masos, actualment força deteriorats: Sant Ramon de Dalt, Sant Ramon del Mig, Sant Ramon de Baix. Pertany a la demarcació parroquial de sant Feliu, màrtir, terme municipal de Constantí. La façana principal afronta amb el camí vell de Constantí a la Selva del Camp, que és el camí de sant Jaume (actual GR 65- 5). Es tracta d’un camí d’origen romà, com a mínim.
El titular de l’ermita és sant Ramon de Penyafort; la imatge d’aquest sant presidia a la fornícula rere l’altar, segons l’inventari de 1918; també ho confirmen diferents documents oficials. Actualment presideix la figura del sant estampada sobre lona, còpia de la imatge que presideix a l’església parroquial de Masllorenç.
L’ermita és d’estil barroc. L’any 1982 va ser catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La construcció consta d’una nau única, sense creuer. Els murs laterals estan reforçats amb contraforts. El presbiteri està bastit en un pla superior a la planta de la nau. La cornisa segueix el perímetre dels quatre murs, donant-los bellesa. Els murs laterals duen marcats, cada un, tres arcs de mig punt amb els pilars respectius, i els corresponents capitells. Decoren el presbiteri dues petxines als dos angles, situades a l’alçada de la cornisa. A la cara interior de la porta d’entrada hi ha una escala que mena al cor, des d’on es pot accedir a les voltes a través d’una trapa.
S’hi conserven 8 bancs, 4 per banda, precedida, cada filera, d’un genuflectori; aquests bancs duen gravades al respatller les inicials del nom i primer cognom del respectiu propietari (J.G., F.C., R.G.).. A les parets hi ha penjats els 14 quadres del viacrucis. Hi ha un sagrari de fusta daurada
Culte a l’ermita
En un inventari parroquial de 1828, entre les obligacions del rector i la comunitat de beneficiats de la Parròquia de Constantí figura la de Als llibres de registre sacramental de la Parròquia de Constantí trobem anotades celebracions del Baptisme, la Confirmació, Comunions, Matrimonis fetes a l’ermita.
Els propietaris dels masos rehabiliten l’ermita
Un segle després d’aquella construcció de 1790, l’ermita havia quedat molt deteriorada i inservible, de manera que calgué fer-ne una rehabilitació total. Aquesta obra hagué d’afrontar greus dificultats administratives, atès que se n’havia decretat el seu enderroc. En Josep Ma. Borràs i Sardà, en representació dels propietaris de les terres i masos propers a l’ermita, l’agost de 1890, informa l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera de la rehabilitació integral que hi han dut a terme entre tots ells, com a descendents dels qui feia 100 anys havien promogut la construcció de l’ermita. Ara demanen a l’Arquebisbe que autoritzi la benedicció d’aquesta ermita renovada perquè se’n pugui recuperar l’ús litúrgic. Se la reconeix com a «Yglesia de Sn Ramon de Peñafort». El Prelat delega l’arxiprest de Reus per beneir la capella rehabilitada, indicant que se n’informi el rector de Constantí i que “salvamos todos los derechos de nuestra (Arquebisbe) jurisdicción ordinaria y la del cura-párroco de Constantí sobre dicha Yglesia”.
La benedicció tingué lloc el dia 31 d’agost de 1890 pel prior de Reus, per encàrrec del mateix Arquebisbe.
Els darrers 125 anys
Durant el rectorat de mossèn Ramon Bergadà, el dia 9 d’agost de 1917, tingué lloc a l’ermita una romeria amb la participació d’unes 900 persones, segons crònica de l’època.
Tot i els serveis cultuals que s’hi prodigaren des de la Parròquia del Morell, la Parròquia de Constantí n’ha tingut sempre la jurisdicció canònica, atès que l’ermita pertany al terme municipal de Constantí, al qual s’ajusta la demarcació de la Parròquia.
Tot i que des de 1945 ha estat la imatge de sant Ramon Nonat la que ha ocupat la fornícula del sant titular, sabem que fou per un malentès entre el rector del Morell que féu la comanda de la imatge i el qui la traslladà a l’escultor de Barcelona.
L’any 1947 se celebrà a l’ermita la quaresma amb predicació inclosa a càrrec de Mn. Joan Gebellí Fuster, vicari del Morell. Un dels fruits en fou el Santcrist que encara avui s’hi venera, ofrenat per un grup de joves, participants en aquella quaresma.
Durant els anys cinquantes del segle passat se celebrà amb gran solemnitat la festa de sant Ramon, però el dia 31 d’agost.
Des de 1957 l’ermita figura inscrita al registre de la propietat a nom d’Arquebisbat de Tarragona.
Amb llicència del mateix Arquebisbat, l’any 2012 l’ermita fou inscrita al cadastre i al registre de la propietat a nom de la Parròquia Sant Feliu, màrtir, de Constantí. L’any 2013 la Parròquia rebé les claus de l’ermita, signe de possessió i ús. Des de d’aleshores, al ritme de les possibilitats, la Parròquia ha anat fent diferents actuacions de rehabilitació i millora a l’ermita comptant amb la col·laboració de voluntaris.
Des de 2014 la Parròquia de Constantí ha celebrat cada any la festa del sant titular, sant Ramon de Penyafort, el seu dia propi, 7 de gener. En el 2016 la celebració va se presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona, circumstància que hom aprofità per inaugurar les millores fetes fins ara (rehabilitació de la coberta, neteja de la volta, sanejament dels encontorns, instal·lació elèctrica, il·luminació, pavimentació, sòcol amb l’obra vista, serveis, habitació de malendreços, nova porta de l’entrada i la resta de la fusteria, vitrall de la façana).
També s’han iniciat algunes activitats: romeria, caminada a l’ermita, ruta raimundiana, publicació d’un llibre sobre l’ermita, campanya d’apadrinament de les rajoles per ajudar a finançar el nou paviment. L’ermita compta amb un patronat com a l’instrument dinamitzador.
La Parròquia de Constantí no ha fet altra cosa, aquests darrers anys, que tenir cura d’un patrimoni que li pertanyia i, en conseqüència, té el deure de conservar-lo i emprar-lo.
