És el retaule major. S’inicia la seva construcció l’octubre de El 1747. Es pren per model el retaule del convent de sant Domènec (a l’actual Ajuntament de Tarragona). L’obra s’encomana a Antoni Ochando, veí de Vilaplana, que s’estableix a Constantí amb la família. És d’estil barroc. Va ser daurat posteriorment; el rector Ramon Bergadà s’hi refereix amb aquest elogi: «preuat i relluent com una crosta d’or». Conté 6 relleus al·lusius al màrtir de sant Feliu, i 10 imatges exemptes.
Hi ha bellament representades 12 imatges exemptes i en relleu els misteris del rosari. D’estil barroc, en fou l’escultor en Gabriel Guàrdia i daurador Gregori Ivern. Esparsos per tot el retaule hi ha àngels, elements florals, motllures ornamentals. És d’estil barroc. Fou beneït el dia 31 maig 1778. Era de fusta daurada.
Contenia 6 imatges exemptes exposades al retaule: St.Cristòfor, copatró, flanquejat per St. Sebastià i St. Roc; Mare de Déu del Carme, flanquejada per St. Jaume apòstol i Sta.Tecla. Retaule construït a finals del segle XVIII, en ser elegit sant Cristòfor copatró per voluntat popular, el 17 de juny de 1759, ran d’una plaga que afectà les vinyes del terme de Constantí.
Retaule de fusta daurada situat al transsepte (costat de l’evangeli). A cada costat d’aquest altar, dedicat al patró de la pagesia, hi havia dos altars més. Imatges exemptes que s’hi veneraven: St. Pere i St. Pau, flanquejant l’altar; la Pietat, flanquejada per St. Josep i St. Joan Baptista.
